|
Per a altres significats, vegeu «Otó». |
| Tipus | prenom masculí  |
|---|---|
| Llengua | letó, txec i amis |
| Nom en la llengua original | Oto |
| Nom corresponent a l'altre gènere | Oda |
| Variants / En altres llengües | Otto, Ottó, Oton, Oddo, Othon, Odo i Udo |
| Festa | 7 de juliol, 18 de novembre i 4 de novembre |
| Cognom idèntic | Oto |
| Pàgines que comencen per «Ot» Persones amb aquest nom (Wikidata) | |
Ot és un nom propi masculí. El femení és Oda. De fet, és una variant d'Otó, que deriva del llatí Othon, derivat del germànic Odo, audo, 'riquesa' o potser, en alguns casos, variant d'Odí.[1] L'onomàstica se celebra el 7 de juliol (Sant Ot d'Urgell) i el 18 de novembre (Ot abat).
Personatges famosos amb el nom d'Ot són:
- Ot Pi, cinc vegades campió del món de bicicleta en la modalitat de trial.
- Ot el Bruixot, personatge de còmics del dibuixant Picanyol publicat a la revista Cavall Fort.
- Penó de Sant Ot.
- ↑ Josep M. Albaigès. Diccionari de noms de persona, Edicions 62, 1980.